La imatge mostra clarament com era el procès d'obtenció d'aigua neta per a l'ús quotidià dels romans. El seu funcionament és senzill però abans de construir un aqüeducte, els enginyers avaluaven la font d'on voldrien que es prengués l'aigua: quantitat claredat, sabor. Un cop aprovada la font, tocava decidir quina ruta, inclinació, amplada i longitud hauria de tenir el canal. Pera la construcció s'empraven esclaus i les obres podien durar anys i ser molt costoses, sobretot si s'havien de construir els arcs del pont que formava part de l'aqüeducte.

     Restes a Catalunya

A Catalunya destaquem l'Aqüeducte de les Ferreres, o Pont del Diable. Una arqueria romana que formava part de l'aqüeducte que subministrava la ciutat de Tarraco (Tarragona), llavors capital d'Hispania Citeror Tarraconesis, amb l'aigua del riu Francolí. Els arcs però estan situats a les afores de la ciutat i és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO pel seu bon estat de conservació. L'aqüeducte va ser construït el segle I a.C per August i medeix 217m de llarg i 27m d'altura i té dos nivells d'arcs.

L'aqüeducte roman ocult en un entorn boscós i va estar sotmès a reparacions per millorar la cornisa i el mur superior perquè els turistes puguin caminar per sobre de l'edifici amb suficient seguretat, tot emprant pedra de Calafell, del mateix material perquè no existís cap problema químic amb les diferències d'acidesa en entrar en contacte les pedres.