Les muralles eren construccions que els romans utilitzaven per definir i delimitar l’espai urbà (pomaerium) de la ciutat. També s’utilitzaven per defensar i protegir les ciutats, els habitants, les seves pertinències i la seva cultura. A Catalunya es van construir durant tota l’època antiga, adaptant-les al terreny natural, i les ciutats romanes més conegudes en disposaven. Es poden ordenar per ordre cronològic de creació: primer Tàrraco, seguit per Empúries, Baetulo, Gerunda i Barcino.

 

En un un primer moment les muralles tenien una estructura simple de fusta i després es van enfortir per defensar la ciutat, com és el cas de la muralla de Tàrraco. Entre el 217 i el 197 aC es va construir la primera muralla que seria de pedra i es reforçava amb torres en els punts que la muralla podia ser mes vulnerable. Les altures de les muralles tenen una mitjana d’aproximadament 12 metres, mentre que l’amplada mitjana és de  6 metres. La distància entre les torres era d’aproximadament 15 metres  i els acabats exteriors eren de tipus carreu, una pedra tallada en grans blocs esculpits rectangularment per poder-los encaixar entre si.