Els soldats es diferenciaven segons si eren ciutadans romans (legionaris) o soldats mercenaris (auxiliars) que s'allistaven a l'exèrcit per obtenir la ciutadania. A banda de lluitar, els soldats també s'encarregaven de la seguretat dels ciutadans i vigilaven els edificis públics. De fet, eren un element imprescindible en la construcció d'aquests.

 

Havien d'estar legalment censats i tenir el vist i plau de les autoritats municipals (amb un certificat de bona conducta). A més, tenien prohibit casar-se tot i que, un cop allistats, s'acostumava a passar per alt.

L'edat inicial dels soldats havia de ser d'entre 16 i 20 anys però va variar al llarg dels segles. Pel que fa l'alçada, la mínima era 1,70 (cal tenir en compte que en aquella època es tractava d'homes alts).

 

La vida del soldat romà es basava, principalment, en l'entrenament. Aquest era molt dur i hi destacaven les llargues caminades carregats amb tot l'equip (roba, queviures, armament i estris diversos per la contrucció). 

 

L'uniforme que rebia el legionari constava d'una capa de llana, "sagum", i unes sandàlies de sola gruixuda, "caligae". Pel que fa la dieta, curiosament, no menjaven gairebé carn. De fet, molts soldats eren vegetarians i s'alimentaven, sobretot, de verdura, blat i formatge. Per beure barrejaven aigua i vinagre.