Les dones patrícies eren molt curoses amb la seva bellesa i higiene personal, ser coqueta implicava siturar-se en l’estatus social alt. Portaven perruques  i es tintaven el cabell amb tints fets a base de productes naturals com el safrà, l’arròs, la grassa de cabra i les cendres de l’arbre de faig. Eren les seves esclaves les que s'encarregaven d'aquestes feines i, el nombre d'esclaves era proporcional a la fortuna de cada patrícia.

La dona patrícia no treballava fora de casa, però dins gairebé tampoc ja que ho deixava tot als seus esclaus. Aquests no només s'ocupaven de la llar sinó que també es feien responsables de la cura i l'educació dels fills.

 

A l’hora de vestir, les patrícies duien togues i túniques per distingir-se de la resta de dones plebeies i esclaves. La stola era una túnica que s’afegien quan ja havien format un matrimoni, a sota s’hi posaven la subucula o túnica interior, sobretot en els mesos de fred. Les stoles podien ser de seda, lli i cotó, depenent del poder adquisitiu de la persona i les tenyien de púrpura per afegir més distinció. Les dones amb molts fills eren molt valorades, i quan ja en tenien tres podien vestir la stolae matronae, que  otorgaba orgull i prestigi en la societat.

 

Pel que fa la gastronomia, els patricis gaudien de plats més complexos i complets que els plebeus, inclús amb algunes importancions. Entre els menjars més consumits estaven l’amanida, les verdures, carns de porc senglar, aus de tot tipus, peixos i marisc. Les salses i les herbes aromàtiques i altres ingredients com el gàrum  acompanyaven totes aquestes receptes.