Es consideraven plebeies aquelles persones que quedaven fora de la classe social dels patricis, ja que no pertanyien a la gens. En un principi no tenien cap tipus de dret i, indignats per aquesta situació desfavorable, van emprendre lluites socials contra els patricis per reclamar els seus drets al llarg dels segles. Totes aquestes revoltes poc a poc van esdevenir en reconeixements i drets per aquesta classe social. Fins i tot, al final de la República es permetia el matrimoni mixt entre els plebeus i patricis.

 

El general, la vestimenta dels plebeus estava composada per una túnica de llana que els arribava fins als genolls, un cinturó de cuir i unes sandàlies amb corretges que podien tenir la sola de fusta o de cuir.

Aquesta classe social es pot subdividir en tres: nobles, caballers i clients. Els nobles eren els plebeus més rics. Els caballers, com en Luci, amb una riquesa intermitja, eren comerciants, agricultors i professionals. Podien arribar a ocupar càrrecs polítics d’una categoria mitjana. Per últim els clients, que no tenien recursos propis i havien d’oferir un servei als patricis (com anar a la guerra) a canvi de diners i menjar.