Les termes
Les termes van esdevenir una institució fonamental de la societat romana, sobretot en època imperial. El seu origen, però, es remunta al món grec, en concret als banys públics i als gimnasos, que acostumaven a incloure una palestra i una sala per rentar-se després de fer exercici.
Els grecs, però, les utilitzaven sobretot per la seva preparació física, on els banys eren només un element complementari. En canvi, en el cas dels romans, l'activitat principal era la de banyar-se i l'esport va quedar només com un preliminar opcional.
Tot i que estaven obertes des de mig matí, la majoria de la gent hi anava a mitja tarda per relaxar-se després de les obligacions diàries. El preu de l'entrada era força baix, de fet, fins i tot els més pobres s'ho podien permetre. Així, els banys acollien persones de totes les condicions socials (a vegades fins i tot esclaus) i normalment d'amdós sexes. Algunes termes estaven separades en dues parts, una per homes i l'altra per dones. D'altres admetien el bany mixt però tenien una baixa reputació.
Termes romanes de Caldes de Montbui
La primera sala del recorregut de les termes era l'apodyterium, el vestidor. Aquest espai era utilizat per vestir-se i despullar-se. La major part de la gent desava la roba en fornícules (forats a la paret) i els més rics usaven uns petits armaris de fusta vigilats per esclaus, a qui es pagava pels serveis.
A les termes s'hi anava nuu i només es podia dur unes sandàlies per no cremar-se la planta dels peus amb l'escalfor del terra.
Els més joves es dirigien a la palaestra, una pista a l'aire lliure coberta d'arena i voltada de porxos. Allà hi feien moltes activitats físiques com córrer, jugar a pilota i lluitar. Els més mandrosos, però, tenien l'opció de prendre el sol en una terrassa, el solarium.
Després de suar, es dirigien a les sales de banys, que s'aliniaven en una successió ascendent de temperatura: freda, temperada i finalment calenta. Solien iniciar l'itinerari a la sala temperada, el tepidarium, on es podien remullar amb aigua tèbia o, si no hi havia banyera, s'asseien en un banc.
Tot seguit, es passava a la sala més calenta, el caldarium, que, com a mínim, tenia almenys una banyera amb graons on s'hi asseien per mullar-se amb aigua a 40º, i una pica d'aigua freda (labrum) per refrescar-se d'una calor massa intensa. En aquesta sala, amb l'estrígil, una mena d'espàtula, es treien la brutícia, la suor i tots els olis que s'havien escampat pel cos.
Finalment, s'arribava als banys freds o frigidarium, on hi havia banyeres d'aigua freda. Les termes més grans tenien també una piscina més gran a l'aire lliure, natatio, per practicar la natació.
Hi havia altres llocs secundaris com fonts (labrum) i les foriques, els banys públics. Aquests estaven formats per bancs col·lectius sota els quals corria un canal que evacuava les deposicions.
Un altre canal d'aigua situada davant els bancs permetia rentar els raspalls amb els quals es netejaven en acabar. Aquest sistema tan poc higiènic va suposar una font de malalties.
Per aconseguir la temperatura adequada de l'aigua s'usava un forn (fraefurnium) escalfava l'aigua, tancada en dues calderes; una damunt d'un foc i una altra una mica allunyada per als banys tebis. L'aigua era transportada des de les calderes fins el caldarium i el tepidarium mitjançant unes canonades fetes de plom. Alhora, el mateix forn anava escalfant l'aire que passava a través d'una cambra subterrània d'uns 60 cm d'alçada. Aquest era l'hipocaust, el sistema de calefacció, cobert per un paviment elevat per uns petits pilars de maons.
L'aire calent també recorria l'interior de les parets per dos sistemes: el més antic era deixar un espai buit mitjançant unes rajoles amb pius aplicades a la paret (tegulae mammatae), mentre que posterioment es va demostrar força més efectiu farcir les parets amb fileres de conduccions formades per peces rectangulars de ceràmica (tubuli). Així l'aire escalfava primer l'ambient del caldarium, que arribava als 55º, i quan després arribava a la zona més allunyada del tepidarium havia perdut una part de la seva calor, de manera que aquesta sala es mantenia entre 25º i 30º.
Per saber-ne més...
Aquest vídeo us ampliarà els coneixements sobre el sistema de calefacció de les termes, l'hipocaust.
Restes a Catalunya
A Barcino, Luci Minici Natal, vencedor en els Jocs Olímpics del 129 d.C., va fer edificar unes grans termes, conservades avui sota la plaça de Sant Miquel. A Catalunya hi ha encara restes de les termes públiques de Baetulo (Badalona), de Tarraco, d'Empúries i d'Ilerda (Lleida), entre altres. De tota manera, el sistema termal no es limitava als banys públics, sinó que a les cases particulars més luxoses (domus) o al camp (villae) solien tenir també termes privades anomenades balneum. En podem veure a Sant Boi de Llobregat, a la Vil·la dels Munts a Altafulla o a la vil·la de la Torre Llauder a Mataró.
Amb l'afició dels romans pels banys és lògic que aprofitessin també les fonts d'aigües termals naturals, amb propietats terapèutiques, en emplaçaments balnearis que sovint han tingut continuïtat fins avui. Així es troben piscines i altres construccions d'època romana a Caldes de Montbui (Aquae Calidae) i Caldes de Malavella (Aquae Voconiae).
 Termes romanes de Caldes de Malavella |  Termes romanes d'Emporion (Empúries) |
|---|---|
 Termes romanes de Sant Boi |  Termes romanes de Baetulo (Badalona) |
 Termes romanes de Caldes de Montbui |
