Cauponae (hostal/taverna)

Eren edificis destinats a allotjar viatgers que feien nit a les ciutats, tot i així, acostumaven a ser clients de classes socials altes.  Aquest tipus d’establiment tenia mala reputació  ja que se’l relacionava amb el joc i la prostitució. També va existir una variant més luxosa, hospitia, que eren domus grans i luxoses que allotjaven a viatgers més importants.

 

Fullonicae (bugaderia)

Eren edificis on els romans rentaven la roba. Havien d’utilitzar terra de batà, argila, aigua i orins ja que el sabó encara no existia. Aquest procés de neteja acostumaven a fer-lo els nens i els adults esclaus, que havien de trepitjar la roba reiteradament per aconseguir fer-la neta.

 

Taberna vinaria (tavernes)

Eren establiments en els que es comerciava amb el vi. Podien ser venuts o servits en barres i taules.

 

Officinae Lanifricariae (llaners i teixidors)

Aquests establiments es dedicaven a la  fabricació de teixits. La llana es netejava amb orins i després es filava. També es procedia a tenyir els teixits en grans calderes. Els teixits més valuosos es tenyien en color púrpura extret del mol·lusc múrex.

 

Pistrinae (forns i fliques)

Eren els establiments dedicats a la venta de pa. Al seu interior hi havia molins que els esclaus i les mules havien de moure. Aquest tipus d’aliment era bàsic i s’elaborava a partir del llevat del suc del raïm.

 

Vestuarius (sastre)

En aquest establiment era on el sastre confeccionava la roba. Depenent de la classe social del client s’utilitzaven diversos teixits com per exemple feltre, llana i lli. Altres teixits més exclusius s’importaven per les altes classes socials com la seda. L’estil i el teixit de la roba era una característica clau per diferenciar la classe social a la que es pertanyia a l’època romana.