Els amfiteatres
L’amfiteatre romà és un dels edificis lúdics més important de la ciutat romana, juntament amb el circ, el teatre i les termes. L’edifici està format per una planta el·líptica sorgida de la fusió de dos teatres. S’anomena amfiteatre precisament per això, gràcies a paraules d’origen grec: amphi, que vol dir ‘dos’ i theatros, ‘teatre’.
Al centre es troba l’arena, on tenien lloc els espectacles, i al voltant, la càvea, on es situaven les graderies on seien els espectadors. Hi havia tres nivells de graderies: la més propera a l’arena (imma càvea), dedicada a l’emperador i les persones amb càrrecs oficials com els senadors, el segon nivell dedicat a les classes intermèdies com els nobles, els cavallers i alguns plebeus (media càvea) i la zona més alta, a la plebs, els esclaus i les dones (summa càvea).
Colosseum (Roma), l'amfiteatre més gran conservat
Diverses escales i rampes permetien l’accés a les graderies a través d’unes portes que es coneixen com a vomitorium. A més, en determinades ocasions es desplegava un tendall (velarium), que protegia els espectadors de la pluja i el sol. Sota l’arena, es trobaven unes dependències on esperaven els gladiadors (spolia) i gàbies on tancaven a les feres (carcere). A més, sota el subsòl hi havia un sistema impermeabilitzat de conducció de l’aigua, que permetia convertir l’arena en una gran piscina.
Naumaquia de Ulpiano Checa
Dins l'arena es feien lluites de gladiadors (numera), amb feres salvatges (venationes) i també escenificaven batalles navals històriques conegudes com naumàquies.
Per fer les lluites de gladiadors s’utilitzaven esclaus o presoners de guerra, que col·locaven a l’arena per a que combatessin entre ells, de forma individual i d’altres per grups. El públic era el que decidia sobre el futur dels gladiadors ferits mitjançant el gir del seu dit polze. Si el públic el girava cap avall, s’aplicava ‘la sort del guanyador’ i el presoner era curat per sortir en el pròxim combat. Si pel contrari el públic girava el polze cap a dalt, el gladiador havia de morir. Aquest acte ha estat interpretat erròniament en moltes pel·lícules, que li han donat el significat oposat al moviment de mà.
Pel que fa els espectacles amb feres, consistien en exhibir animals salvatges combatent amb els gladiadors o simplement barallant-se amb altres animals. Utilitzaven animals com tigres, lleons o panteres, entre d’altres, als que alimentaven poc per a que estiguessin més agressius quan sortissin a l’arena. Les naumàquies en canvi, es feien omplint d’aigua l’arena, on es representaven simulacions de batalles navals mitjançant naus amb una mida inferior a les normals.
Els romans eren molt pragmàtics i construïen els edificis segons les necessitats de la societat. La construcció d’un amfiteatre era la plasmació material de la famosa frase “panem et circenses”, ja que els emperadors proporcionaven al poble, oci i distracció; una manera de fer propaganda política.
Restes a Catalunya
Per saber-ne més...
La pel·lícula Gladiator ens trasllada a la realitat dels amfiteatres. En aquest fragment podem veure una de les activitats que s’hi acostumava a dur a terme: lluites a mort contra un grup d’esclaus en inferioritat de condicions
Actualment a Catalunya, es conserven les restes de l’amfiteatre romà de Tàrraco, situat al Parc del Miracle de Tarragona. Es va construir a l’inici del segle II d.C –en l’etapa imperial- prop de la Platja del Miracle per tenir un fàcil accés tant de la població com pels animals que desembarcaven pel mar. A més, van aprofitar una pendent pronunciada per establir una part de les graderies, i les altres les van recolzar sobre unes voltes de formigó i de pedra.
L’edifici mesura 109,5 per 86,5 metres totals i tenia capacitat per, aproximadament, 14.000 espectadors. L’amfiteatre està format per l’arena, que té unes dimensions de 62,50 per 38,50 metres i era on es desenvolupaven els espectacles. L'arena estava separada de les graderies per un pòdium de 3,25 metres d’alçada. Sota l’arena es trobaven les fossae. Allà hi havia uns sistema de munta-càrregues amb el que mitjançant un sistema de politges podien aixecar les gàbies amb les feres, i també un lloc de culte, en el que hi havia una espècie de capella, on es va trobar una pintura al fresc dedicada a Némesis, la deessa protectora dels gladiadors, que a més, es pot trobar al Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. També s’ha trobat la tribuna i una de les portes principals de sortida a l’arena.
 Amfiteatre de Tarragona |  Amfiteatre de Tarragona |  Amfiteatre de Tarragona |
|---|---|---|
 Amfiteatre de Tarragona |  Amfiteatre de TarragonaCàvea |  Amfiteatre de Tarragona |
 Amfiteatre de TarragonaRestes de l'exterior |  Amfiteatre de TarragonaDetalls d'arquitectura |  Amfiteatre de TarragonaDetalls d'arquitectura |
 Amfiteatre de TarragonaSimulació de lluita entre gladiadors |  Amfiteatre de Tarragona |  Amfiteatre de TarragonaResta d'una columna |
 Amfiteatre de Tarragona |
Posteriorment, l’edifici es va reformar (221 dC). El 259, Fructuós, un bisbe cristià i dos capellans al seu càrrec, Auguri i Eulogi van ser cremats vius a l’arena. És per això que el segle VI es va construir una basílica visigoda dedicada a aquests màrtirs, on més tard s’edificaria l'església romànica de Santa Maria del Miracle.
Tot i aquestes reformes, avui dia, l’amfiteatre de Tarragona és un dels monuments romans millor conservats i és per això que Tarragona és Ciutat Patrimoni de la Humanitat.