Els teatres
El teatre romà va ser un edifici destinat a la diversió de les masses. El seu origen prové de l’etapa grega hel·lenística, però els romans no feien l’arquitectura de la mateixa manera. Els grecs buscaven l’harmonia mentre que els romans eren molt més pragmàtics. En lloc d’aprofitar la pendent d’una muntanya o turó per construir les graderies, estructuraven l’edifici amb pilars de formigó i passadissos voltats. La planta tenia una forma semicircular i l’edifici estava format per la graderia (càvea), un hemicicle situat al peu de la graderia on tocaven els músics (orchestra) i un espai destinat a les representacions teatrals (scaenae).
La scaenae estava constituïda pel conjunt de l’escenari (proscaenium), que es trobava sobre un pòdium entre la orchestra y la scaenae frons, que era el mur del fons on hi havia unes portes per on entraven i sortien els actors a l’escenari (valvae). La part més propera a la orchestra es denominava pulpitum, que solia estar coberta de fusta, amb l’alçat d’una façana (frons pulpiti). Sota aquesta, se situava el hiposcaenium, una sala oculta per als mecanismes i decorats. El proscaenium era l’espai on es desenvolupava l’acció dramàtica i el porticus post scaenam, un pati amb columnes que es trobava darrere de l’escena.
L’orchestra estava situada entre la scaenae i la càvea. S’accedia a ella per uns passadissos voltats anomenat aditus, sobre els quals s’ubicaven alguns espectadors especials coneguts com el tribunal.
Parts principals d'un teatre romà
La càvea era el lloc on seien els espectadors per veure les representacions teatrals. Envoltava l’orchestra sobre un pla inclinat esglaonat i uns passadissos facilitaven la circulació de gent i dividien la càvea en tres parts reservades a diferents classes socials que, a més, es dividien en sectors circulars (cunei). La imma càvea era la zona més baixa i més propera al escenari, que estava reservada a les classes més altes de la societat com els senadors. La media càvea estava dedicada a les classes intermèdies com es la plebs romana, i la summa càvea, situada a la part superior, dedicada a les dones i els esclaus. S’accedia a les graderies mitjançat escales (scalaria) i unes portes permetien l’entrada o sortida d’aquestes (vomitorium).
Pel que fa a l’exterior dels teatres, estaven formats per columnes i arcs de diversos ordres arquitectònics.
Als teatres es representaven obres dramàtiques clàssiques gregues o llatines; passant de la tragèdia a la comèdia per autors com Plaute, Terenci, Pacuvi o Sèneca. Les obres o bé les traduïen o feien adaptacions d’aquestes. Les representacions es feien a primera hora de la tarda en festes de caràcter oficial en honor a diferents déus com Júpiter o Apol·lo. L’entrada era gratuïta per a tot el públic, i és que el teatre, a més de proporcionar oci, formava part d’una estratègia política, amb la qual es podia mantenir el poble distret.
Teatre de Mèrida (Espanya)
Restes a Catalunya
Actualment a Catalunya només es conserva un teatre, el de la ciutat de Tàrraco, i tan sols una modesta part d’aquest. El Teatre de Tarragona va ser construït a finals del segle I aC durant l’imperi d’August, als voltants del Fòrum i sobre les restes d’uns possibles magatzems portuaris. Al costat de l’edifici hi havia un jardí on es trobava un nimfeu, un monument dedicat a les nimfes juntament amb un estany que donava l’accés al públic. Les restes que queden es conserven en mal estat, ja que al final del segle II l’edifici va deixar de funcionar com a tal i van ser ocupades per instal·lacions industrials.
 Teatre de TarragonaRestes de la càvea |  Teatre de TarragonaRestes |
|---|---|
 Teatre de TarragonaRestes |  Teatre de TarragonaRestes |
 Teatre de TarragonaRestes |
Només queda una part de la imma càvea, les cinc primeres files d’escales, la orchestra en marbre i algunes restes de l’escenari (proscaerium), que al seu moment s’alçava sobre un pòdium (pulpitum) decorat amb exedres, i estava presidit per una façana ornamentada amb columnes, capitells, escultures, frisos i inscripcions. De la frons scaenae, que és la part de darrera de l’escenari, només queden restes dels ciments, que els formaven columnes d’estil corinti i les acompanyaven diverses estàtues.
El teatre de Tàrraco feia representacions escèniques, les més populars eren les atel·lanes i el mim. El contingut dels espectacles, en general, tenia un caràcter mordaç i obscè.
Als anys 70 la campanya ciutadana "Salvem el teatre romà" va aconseguir frenar el projecte de construcció que s'estava fent i forçar la expropiació del terreny. Aquest procés es va allargar durant més de 30 anys. Va ser a l’any 2000 quan el Teatre de Tarragona, juntament amb els altres monuments com l’amfiteatre o el fòrum, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Actualment el conjunt arqueològic de Tàrraco està en procés de restauració i recuperació.
