Els circs
El circ romà era un edifici d'oci, que prové de l'hipòdrom grec, on s'oferien curses de carros (quadrigues) i cavalls (bigues). Era un edifici de forma rectangular amb els costats menors de forma semicircular. La pista (arena) estava dividida al mig per una balustrada (spina) i a cada extrem de la sipna hi havia una meta en forma de columnes. Sobre la spina hi solia haver estàtues de déus, obeliscos i els comptadors (set ous de fusta o set dofins que servien per comptar les set voltes de què constava la cursa). Tot el voltant de l'arena estava ocupat per la graderia (cauea), recolzades per una estructura feta amb arcs i voltes, i separada de la pista per un mur (podium).

Circ Màxim (Roma)
El primer circ va ser creat per Tarquini Prisc, el cinquè rei de Roma, tot i que estava envoltat de plataformes temporals, i abans de la mort de Tarquini es va construir un edifici permanent per acollir aquest tipus de celebracions, anomenant el Circ Màxim (el més gran i principal circ romà).
El circ representava una activitat d'oci molt important al món romà, i de fet, el segle I, el poeta romà Juvenal va escriure la famosa locució llatina Panem et circenses (Pa i circ). Aquesta és una forma pejorativa per descriure la manera en la que el govern regalava blat a les masses i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política, i així mantenir a la població tranquil·la i entretinguda.
Hi havia una zona, el puluuinar, que era on s'asseien els magistrats, la família imperial i els espectadors privilegiats. A cada extrem de la spina hi havia els pilars (meate) que assenyalaven el punt on havien de girar els carros, i davant d'una de les metae hi havien les cotxeres (carceres) des on sortien a córrer quan el magistrat llançava un mocador a l'arena.
Al circ era on també se celebraven els Jocs circenses (Ludi circenses), uns jocs i espectacles públics amb l'objectiu d'entretenir el públic i com a manera d'honrar als déus, ja que els feien coincidir amb festivitats religioses. Hi havien quatre formes diferents de ludi, segons l'historiador i filòleg, Isidor de Sevilla: els gymnicus: competicions entre atletes; els circensis: curses de carros (que se celebraven al circ principalment però podien realitzar-se en qualsevol recinte més o menys tancat); els gladiatorius: les lluites de gladiadors; i els scaenicus: representacions teatrals.
Per saber-ne més...
Aquest fragment de la pel·lícula Ben-Hur resulta molt útil per entendre el funcionament de les curses de quadrigues i per identificar les diferents parts del circ:
Restes a Catalunya
L'únic circ que es conserva a Catalunya és el Circ de Tàrraco, a Tarragona, que possiblement són les restes més ben conservades d'un circ romà. El circ de Tàrraco va ser mot reconegut, construït durant el regnat de Dominicià (finals del segle I dC) i va estar en funcionament fins al segle V dC. L'edifici es troba dins de les muralles (pomerium), entre la muralla sud-est i la nord-oest i separava i comunicava l'àrea residencial amb el fórum provincial, de manera que les seves mides eren més petites que les d'altres circs (tenia una capacitat per a 20.000 persones). La seva construcció va basar-se en el projecte fonamentat sobre la concessió de Vespasià a les províncies hispanes sobre l'any 73 dC. És per això que el circ de Tàrraco formava part d'un gran complex monumental estructurat en tres terrasses. El fòrum provincial ocupa la part més alta del turó, mentre el circ ocupa la terrassa sota el conjunt del fòrum. A més del seu estat de conservació, l'adaptació al terreny i les dimensions i característiques (espessor del mur, decoració de falses pilastres a l'exterior i les dimensions de les obertures) que presenta l'edifici el fan únic.
La longitud del circ és de 325 metres i entre 100 i 115 d'amplada. Pel que fa l'arena, la seva longitud és de 297 metres i la seva amplada d'entre 67 i 77 metres. Actualment es conserven molts murs i voltes del circ en un gran estat de conservació i està catalogat com Patrimoni de la Humanitat i Bé Cultural d'Interès Nacional.
![]() | ![]() | ![]() |
---|---|---|
![]() | ![]() | ![]() |
![]() | ![]() |