Els temples
Els temples són edificis públics de caràcter religiós que estaven destinats al culte dels déus. De la mateixa manera que en el cas dels grecs, el temple era la residència del déu al que estava dedicat l’edifici, perquè els romans eren politeistes, és a dir, rendien culte a diversos déus. El culte privat o familiar als deus, en canvi, es feia als lalarium, que eren petits altars que tenien les domus romanes, i cada família feia ofrenes als déus dels seus avantpassats.
El temple era l’edifici més destacat del fòrum i estava generalment localitzat a un extrem d’aquest. Pel que fa l’arquitectura, tenien influències dels estruscos i els grecs, dels quals comparteixen elements i característiques. Els temples van fer-se elevats sobre un pòdium on es col·locà una escalinata frontal i central per accedir a l’edifici. La façana principal destacava gràcies a un alt pòrtic (pronaos) d’entrada. Precisament, aquesta preeminència de la façana principal ens diu que els temples romans estaven fets per ser contemplats des d’una perspectiva frontal. La planta sol ser rectangular i està dividida en dos espais diferenciats: el abans comentat pronaos i la cel·la (naos), que era l'espai interior del temple on reposava l’estàtua del déu.
Maison Carrée (França)
Els romans van decidir, generalment, optar per un edifici pseudoperípter, el qual estava envoltat de columnes: la pronaos estava sostinguda per columnes i la naos tenia les columnes adossades a la paret. El temple romà més habitual és l’hexàstil, és a dir, amb sis columnes sostenint la part frontal de l’edifici o pronaos. Les columnes i els murs de la cel·la sostenien el sostre que solia ser a dues aigües, encara que també els romans havien fet servir el sostre en forma de cúpula com és el cas del Panteó de Roma. El sostre a dues aigües formava un fris i un frontó triangular, que solia estar decorat.
Els edificis dels romans tendien a la monumentalitat, però també a l’utilitarisme. Els materials que utilitzaven eren la pedra, el formigó, el maó, el granit, el marbre i també la fusta. L’arquitectura era ornamentada, sobretot el fris i el capitell de les columnes, que solien ser altes i esveltes.
Parts d'un temple romà
Restes a Catalunya
A Catalunya podem trobar a l’actualitat dos temples dels quals s’han conservat algunes parts: el de Vic i el Temple d’August, situat a Barcelona.
Temple de Vic
El temple de Vic es troba a l’antiga ciutat romana, Ausa, actualment a Vic, la capital de la comarca d’Osona. L’edifici va ser construït pels romans al segle II d.C. però més tard, el segle VIII, va ser utilitzat com a fortalesa i el segle IX es va transformar en un castell, que va ser patrimoni de la família Montcada a partir del segle XI. Tot i així, el temple romà no va ser descobert fins l’any 1882, quan es va derivar aquest castell, que cobria el temple sencer.
El temple és, llavors, una reconstrucció historicista feta a partir de 1930 sobre les restes que quedaven de l’edifici original: un capitell corinti, i un pòrtic hexàstil sobre un pòdium. Les columnes són llises, els capitells dels quals són corintis i sostenen un frontó. Una columna lateral completa el pòrtic.
En l’actualitat, el temple s’utilitza per a fer petites exposicions i l'entrada a l’edifici és gratuïta. A més, es considera Monument Nacional i Bé d'Interés Turístic i Cultural.
Temple d'August (Barcelona)
El temple d’August es troba a l’antiga ciutat romana de Barcino, on va ser fundat per César August, dedicat al culte imperial. Actualment, només queden quatre grans columnes i una part de l’entaulament de l’edifici, que està situat a l’interior del Centre Excursionista de Catalunya, a l’actual barri gòtic barcelonès.
Es van trobar el segle XIX quan l’edifici complert ja s’havia esfondrat. Les columnes tenen el fust estriat i el capitell és d’ordre corinti. Tres de les columnes mai s’han mogut d’aquest emplaçament a excepció d’una que va estar exposada a la Plaça del Rei.
