Els patricis i les seves famílies constituien el primer esglaó social. Eren els descendents de les famílies que havien format part de la fundació de Roma, per això se'ls considerà ciutadans. De fet, van ser ciutadans de ple dret, amb tots els privilegis que això comporta: drets fiscals, judicials, polítics i culturals. Podien ser magistrats, elaborar lleis, votar als comicis o assemblees populars,... Tenien dret a exercir el culte a la ciutat i també  imposar la seva justícia.

 

Els patricis eren la classe i alta i dirigent a l’Antiga Roma, gaudien de la possibilitat de tenir esclaus i vivien en unes cases anomenades o domus. Si els patricis estaven al servei de l'Imperi a la cort o a províncies (llocs on generalment exercien les més altes funcions) eren coneguts com a patricii praesentales; en cas contrari eren anomenats patricii codicillares  o honorarii, a més a més posseien la “dignitat” de manera vitalícia.

 

La paraula patrici prové de ‘pater’ (pare). Es tractava d’un grup de famílies que posseïen les millors terres i una gran quantitat d’ esclaus. A més, tenien grans fortunes i es dedicaven a la política. Fins i tot eren els encarregats de dirigir les legions romanes. La vestimenta que portaven era una toga. Sota la toga duien una túnica amb un cinturó i per sobre, una banda. La banda dels alts funcionaris era de color púrpura. 

Pel que fa l’oci, tenien moltes opcions per divertir-se, des de veure combats de gladiadors a l’amfiteatre o curses de carros al circ, fins a passar-se una bona estona prenent un bany a les termes.

 

En temps de la República es van afiançar el poder polític i econòmic però els plebeus que no gaudien de drets polítics i formaven part de l’exèrcit romà van acabar rebel·lant-se en contra de la noblesa patricia, per tal de reclamar els seus drets.