La major part de les esclaves, com la Sabina, eren "domèstiques". Aquestes vivien a la llar dels seus amos, netejant-la i treballant com a perruqueres, cuineres, modistes i mainaderes. 

 

Per a una dona patricia les seves esclaves eren essencials ja que es preocupaven de la seva higiene personal i s'encarregaven de vestir-la i maquillar-la. Entre les dones patricies, el nombre d'esclaves era proporcional a la fortuna i el prestigi d'aquestes.

En una domus hi podia haver dos tipus d'esclaves. Les més afortunades treballaven "de cara el públic" rebent visites. Aquestes eren les que anaven ben cuidades per les seves senyores ja que calia donar bona imatge. Les esclaves que s'encarregaven de les feines més dures, en canvi, eren molt més maltractades i vestien amb parracs.

 

Les més dissortades, però, eren les esclaves obligades a prostituir-se. Aquestes acostumaven a ser molt joves i indefenses i patien explotació sexual. Tot i que molts amos podien restringir la prostitució d'un esclau a través de clàusules als contractes de venta, eren pocs els que ho feien. La vida d'una esclava en un prostíbul era molt dura i moltes patien abusos físics a mans dels clients, que els causaven danys físics i psicològics.

 

Quan una esclava tenia un fill, l'amo era el que tenia la responsabiliat d'acceptar-lo o no a la família. Les esclaves havien d'aconseguir mantenir un mínim de relació amb el seu amo per evitar que aquest matés el seu nadó.