El paper de l'home dominava en una societat que volia fills per cultivar les terres i lluitar contra els seus enemics. Cap dona era considerada ciutadana i tenien el paper secundari de procreadores. A més, les plebeies no treballaven i depenien totalment dels seus marits. És per això que durant el seu dia a dia les dones plebeies com Niobe feien de mestresses de casa: cuidant els seus fills, ocupant-se de la llar i fent les compres necessàries.

 

Durant l'època romana el "pater familias" tenia molt control sobre la seva esposa i la seva família, però, tot i així, la llei romana concedia més drets a la dona que la grega. Aquestes no vivien tancades a casa i, a diferència dels grecs, podien menjar amb els seus marits.

Tenien total llibertat per sortir de casa i visitar no només botigues, sinó també llocs públics com els teatres.

 

Tot i aquesta aparent llibertat, la dona plebeia es veia estretament lligada al seu marit i família, és per això que una de les seves aficions més grans era fer ofrenes i oracions als guardians de la llar en un petit altar sagrat (lararium). Aquest, a les cases més humils, se situava a la cuina. En un lararium es rendia culte als avantpassats i cada família tenia els seus déus per fer-los ofrenes.

 

Les dones plebeies es casaven entre els tretze i els setze anys i, en temps d'August, la dona que complia vint anys sense ser encara mara incorria a les penes decretades per l'emperador contra el celibat i la carència de fills.